Qui sap, si demà seràs víctima de la pluja,
si voldràs ser ferit per les seves gotes,
o preferiràs refugiar-te sota la tela d'un paraigües.

Qui sap, demà desitjaries no sortir de casa.

Qui sap si demà s'amagarà el sol,
si voldràs que s'oculti,
o bé gaudir del dia.


Jo sé, que per ara, no voldré ser víctima de gotes de pluja,
que no voldré que s'amagui el sol.


Jo sé per ara, que no voldré veure llàgrimes,
i gaudir del teu somirure.


No seré covarda, ni m'amagaré rere a cada cantonada.


I es que tot està sota control de la vida,
si hi ha tempesta, sé on voldré refugiar-me

i si torna a sortir el sol, sabré on voldré passar les nits.


Però jo no sóc la vida,
ni tinc el control d'ella,
i si fós així, no deixaria que plogués i que mai s'amagués el sol.

Anglarill, Clara.