Aquest poema és l’acte intencionat per un invàlid.
Més enllà del voler, no hi ha el poder, no hi ha res,
Encara que hagi de confiar plenament en el que penso, em desmentiré.

El silenci decanta al silenci; al blanc, al no res.
Ni el pensament. Tan sols al sentiment, al buit.

Perdre’m a cada volta de llit, a cada malson,
Podrir-me a la d’immensitat dels somnis, ni tan sols poder dormir.

Espero un crit, ja no espero paraules.
Un crit que destrueixi la maledicció que mai va ser mencionada.
La presència d’aquest buit tan ple de res,
com buscar la finalitat entre dos miralls.

Passa el temps, i cada bocí d’oxigen expirat per tot ésser, és expulsat per un sospir.
Transcorre el temps, i encara no he dit res, per molt admirable que sigui el pensament.
Aquest acte és res, és buit, és blanc, és buscar la finalitat entre dos miralls, un bocí d’oxigen sospira’t.

Aquest poema és doncs, allò que vulgui ser, un simple poema.

Estimat...


En quan estigui morta m’hen anyoraré de tu,
mes no seré capaç d’oblidar-te i de maldir’te.
Tu vas ser el causan de la meva mort. I t’ho perdonaré.
Gràcies a tu he viscut lo que s’hen diu; Vida.
He patit el temps en que em va costar escriure aquestes senzilles paraules amb complicat significat.
Tu,
temps que has tingut per demostrar-me com sóc;
una dona senzilla amb estrets recursos i masses sentiments.
Tu,
has fet que observi les coses amb deteniment,
un determinat temps que tu, em vas donar.
Temps era temps que n’era de mi, una nena indiferent per alguns,
que no et donava cap importància.
Cada cop fas que t’hem passis més ràpid.
N’ets la felicitat i la tristesa que he viscut.
Tu,
has sigut la lluna de cada nit,
l’il·luminació del dia.
Gràcies per els instans,
per les temporades, en que em curaves les ferides.
Per els meus somnis et fas passar, i sempre hi surts.
Apareixes en el moment oportu;
quan més et necesito.
No hi tens límit,
i gràcies a això molts t’hi donarán les gràcies,
d’altres que et menysprearan…
Gràcies per donar-me un limit, estimat temps.

Percibe, Siente...

Y como tanto me gustaría bañarme en sus ojos,
tanto desearía perderme en su cuerpo.
Un amor cercano al mar,
un amor infinito.

Y como tanto me gustaría deslizar mis manos por su espalda,
tanto desearía comerme sus labios.
Un amor apasionado,
un amor enloquecido.

Ahora, lo que hago,
tan solo es escribir parte de mis sentimientos y emociones en un papel,
nada comparado con un tierno beso.

Y tanto me gustaría soñar con él,
tanto desearía dormirme a su lado.
Un amor soñado,
un amor hecho realidad.

Y tanto me gustaría hacerle feliz
tanto desearía ser su felicidad.
Un amor lejano a la tristeza,
un amor dichoso.

Ahora, lo que hago,
tan solo es escribir parte de mis sentimientos y emociones en un papel,
nada comparado con un tierno beso.

Bañarme en tus ojos, mi amor , entiéndeme, eres cercano al mar…
Perderme en tu cuerpo, mi amor, eso es perderme en tu infinidad…
Deslizar mis manos en tu espalda, apasionadamente.
Comerme tus labios, locamente.
Quiero hacerte feliz, quiero ser tu felicidad

Percíbeme, Siénteme, mi amor, tu eres mi vida.