Ja ho crec jo que passaran els anys i encara esperarem.
Amb el desig de cada vespre, de tornar-te a veure.

Ja ho crec jo que de sobte ens retrobarem
i amb el cor accelerat gaudiré de la teva presència,
de nou poder estar amb tu,
de tornar-te a veure.

Mentre, passarà el temps i hauré de nodrir-me mitjançant velles fotografies,
belles imatges...

Subsistir amb el què tinc, sobreviure a cada record
i guardar-me tots els sentiments per quan et torni a veure.

La nit, sense punt a la'i'

Però ara tot canvia. Fa fred, i al nòrdic li costa més a escalfar-se. Poder agafar ara el son costa més del que abans estava acostumada. Dono mil voltes sense tenir a algú amb qui barallar-me.
Et trobo a faltar, de poder treure’t la manta… Ara si m’aixeco a mitja nit no podré trobar-te,i és més, respiraré fons per buscar restes de la teva fragància...

Anglarill, C.