Em proposo escriure, sense buscar versos que
quedin bé.
Proposo escriure, sense buscar una melodia:

Començaré pels teus ulls, brillants en la
fosca foscor,
clars, dolços com la mel.
Desprès parlaré dels teus llavis, tot i que
prefereixo que m’hi parlis tu.
Són suaus, carnosos, perfectes perquè me’ls
deixis acariciar.
Parlaré de tu, com si fossis meu,
Parlaré del teu ésser, de com m’encanta...
Continuaré dient com t’admiro
es teves mans, m’agrada que m’acaronin,
que estiguin calentes en nits de fred.
Però et diré una cosa,
Tot això són paraules, no són ni tan sols
mencionades,
Paraules que no es diuen perquè es senten.