
I de cop,el crit es torna silenci.
Cada paraula mencionada anteriorment és segon etern.
Podriem lluitar per aconseguir un mot,
moririem intentan construir un vers.
I de cop, el dia és obscur.
Cada ocell es torna estrella.
Podriem morir al intent d’aconseguir la nit,
lluitariem contra bàndols inexistens.
Tot es converteix en res sense ningú,
som persones d’identitat sense enomenar.
Qui vol somriure amb un record trist;
és esclau de les seves llàgrimes.
Qui vol esciure poesía amb mots memoritzats;
no té sentiments improvitzats.

