ELL ÉS DE MART I JO SÓC DE VENUS
Clara Anglarill
L'altre dia vaig agafar el famós llibre de John Gray, un d'aquells llibres que va bé llegir-se de tant en tant. A continuació, la conseqüència d'haver-lo començat a llegir per tercera vegada...
Capítol 1
LA
INCONDICIONALITAT
Personalment
m’agrada cuidar de la meva parella, ser-hi allà on ell no arribar, com per
exemple acostar-li els compeed. I es
que considero que convertir-me en la persona que li estén la mà per ajudar-lo,
o en la persona que està disposada aguantar armaris està sent una experiència
molt emocionant.
Aquí
comença doncs la meva experiència amb la incodicionalitat.
M’agradaria
destacar els moments que ell m’ha estès la mà, inclòs alguns cops ja me l’havia
estesa sabent que jo podria topar per dècima vegada amb alguna altre pedra.
Tampoc em voldria oblidar de dir que és més que sorprenent quan ell és capaç
d’animar-me en els moments més baixos.
Admiro
a la meva parella perquè és gran, tant d’edat com de físic, però sobretot de
cor. Recordo varis dies que ell entrava a la cuina per veure el què feia i que
diverses vegades ell tenia aquell no sé què de dir-me com fer les coses. Va
haver una temporada que em costava entendre per què ell sempre havia de “vigilar-me”,
per què ell no dipositava la seva confiança. Havia moments que inclús
m’enfadava i llavors entràvem en el nostre cicle viciós de discussió, però va
arribar aquell dia què ell va dir-me – Et penses que vinc aquí per alliçonar-te
sobre com fer uns espaguetis... -. Va
ser llavors que vaig entendre aquell no sé què, era un no sé què que es basava
en voler ensenyar-me a ser millor...
Fins
aquí sembla que està sent la parella perfecte, oi? Però què passa amb mi? Sé
realment si sóc incondicional amb ell? Personalment adoro cuidar d’ell encara
que sigui per acostar-li els compeed,
se’m fa impossible no preocupar-me quan el veig desanimat, i tampoc m’importa
passar-me hores escoltant-lo tot i que a vegades em costi dir el què penso.
[...]I es que en la meva segona dècada de vida
puc afirmar que per mera sort m’he trobat corresposta, acompanyada per aquell
sentiment de correlació.[...]
