Sento que hi ha ombres que no es veuen, paraules que no es diuen, coses que no s'escolten. Sento sensacions que es senten, sentiments que no desconec. Que saps què passen però no saps que es queden. Sentir la felicitat, apreciar-la, o trobar-la a faltar.

Hi ha algo que trobo a faltar, algo que trobo en falta.


Els matins ara són buits, i llevar-me del llit és el major malson... Hauré de tornar a dormir, perquè per les nits d'abans hauran sigut insufribles, i serà llavors, quan valdrà la pena obrir els ulls... Les hores hauran passat, i la tristesa ja s'haurà apoderat del meu ésser.
Caminar pel carrer, i voler passar per aquells carrers que tant em recorden a tu, voler tocar el cel i anyorar la teva mà que estava sempre junt la meva...

Se'm accelera el cor, els meus ulls estan inundats, se'm refreda la pell...

Voldria tornar enrerre, poguer tornar a tocar la teva pell tants cops com abans ho feia... Hauran bons moments en aquest present, hauran moments que tornaran a ser com anteriorment. Però mentre, tornaré a aixecar-me per les nits amb ganes de tornar al llit per aixecar-me per segon cop, però amb il·lusió

I es què em moro, penso i desespero. Què hi ha d'aquellles hores que ara en fan falta? Què ji ja d'aquells moments que ara escassegen? Ja no em dóna igual, perquè m'importes, no vull no donar-li importància, perquè m'afecta, em torno boja.

Vull que passi el temps, que passin els anys, vull parar el temps quan et tinc aprop meu, junt a tu i lluny d'allà, d'allà on ens separen. Vull saltar aquest sot que tant em crema, que tant m'inunda

Anglarill, Clara