Escric a vegades, però generalment, no necessito que sigui llegit, només fa que m'extrany-hi, tanmateix com tu.Hi ha tanta gent que vol ser llegida i escoltada que no veig l'interés que un més, d'entre millons també, ho faci i caigui en l'error de mirar-se el melic i esperar a que algú li pugui interessar.Crec que hi ha masses de que parlen i pocs dels que escolten.Per aixó m'agradaria fer conèixer els sentiments i pensaments que tinc sobre la vida, però això será un altre dia. Quasi mai m'interposo a la vida dels altres, i en el cas que m'interpossi intento saber de que va quelcom, no com d'altres que normalment pregunten i cauen en la pèrduda de tornar a tindre confiança amb la persona que ha sigut anteriorment bombardejada amb preguntes inoportunes. Jo però, amb orgull prefereixo que m'envïn a prendre l'aire. Em commou saber que els he ajudat.Bé, parlant dels meus sentiments i pensaments sobre la vida, prefereixo mostrar-me un altre dia.

Clara Anglarill

Todo el mal tiene su bien, supongo...

Creo que no debo de preocuparme por morir,
supongo que debe ser tan bonito como la vida misma.
Ya que no preocupé por nacer,
no debo preocuparme por morir.
Todos sabemos que algún día va a llegar,
puede que hoy, o puede que mañana...
La muerte no debe de ser algo terrible,
pues la vida misma es algo más terrible para algunos,
hasta que deciden dejar de existir en ella.
Vivir tiene sus favores y sus problemas,
seguramente que la vida en un sueño,
que tiene sus amores y sus pesadillas.
En este mundo,en cualquier mundo,
vivo o muerto,habrá algo bueno y algo malo,
por lo tanto,el miedo a morir,
tendrá su orgullo y su disfrute,
cómo vivir dormido.

Clara Anglarill i Barnola