sábado, 9 de mayo de 2009



Deixa que m’envagi,
que res s’em acosti.

Vull ser transparent en aquests moments...
Existir per a mi,
ser aire per a tots.

Tot sortirá bé,
potser m’ho vaig creure…

Però tot va ser viceversa.
¿Què és el que vols?
¿Què vols que em cregui?

Ahir per mi. Avui per tu.

Diguem ,¿que passará demà?
¿Qui tindrà la raó?
¿A qui li toca tornar-se a equivocar?

Res será veritat,
per què mai sabrem que és lo normal.




Clara A.B.

1 comentario: