Estimat...


En quan estigui morta m’hen anyoraré de tu,
mes no seré capaç d’oblidar-te i de maldir’te.
Tu vas ser el causan de la meva mort. I t’ho perdonaré.
Gràcies a tu he viscut lo que s’hen diu; Vida.
He patit el temps en que em va costar escriure aquestes senzilles paraules amb complicat significat.
Tu,
temps que has tingut per demostrar-me com sóc;
una dona senzilla amb estrets recursos i masses sentiments.
Tu,
has fet que observi les coses amb deteniment,
un determinat temps que tu, em vas donar.
Temps era temps que n’era de mi, una nena indiferent per alguns,
que no et donava cap importància.
Cada cop fas que t’hem passis més ràpid.
N’ets la felicitat i la tristesa que he viscut.
Tu,
has sigut la lluna de cada nit,
l’il·luminació del dia.
Gràcies per els instans,
per les temporades, en que em curaves les ferides.
Per els meus somnis et fas passar, i sempre hi surts.
Apareixes en el moment oportu;
quan més et necesito.
No hi tens límit,
i gràcies a això molts t’hi donarán les gràcies,
d’altres que et menysprearan…
Gràcies per donar-me un limit, estimat temps.