viernes, 17 de febrero de 2012

Como si tuviera cuatro años y medio metro de altura;
Menuda eché a ver arriba,
y como árboles, se levantaban figuras humanas,
haciéndome sombra, tapándome la luz del día.


Andaba sola, ya solté la mano a mi padre.
Menuda, chiflaba y alucinaba,

de que grande era ése mundo…

Como si tuviera cuatro años y medio metro de altura,
Perdida y disipada,
con intención a vivir las diversiones,
solté la mano a mi padre,

y ahora me encuentro y tropiezo.

Enfrentada a la realidad.

Anglarill, C.



3 comentarios:

  1. Petita! no sabia que tenies Blog!

    Tingues el detall de mantenir-ho en secret que jo també.

    Un somriure ^^

    ResponderEliminar
  2. hi ha moltisimes coses que encara no saps d emi renacuaja, et confeso que lo que hi ha escrit avegades e smeu avegades no...

    algun cop que altre recupero les lletres perdudes d'un altre blog de fa anys, avegades son meues, d'altres son llibres...

    pero bueno, ho deixo al teu criteri, petita =)

    ResponderEliminar
  3. i molts, inspirats per culpa de la meua EX xDD

    ResponderEliminar