Però ara tot canvia. Fa fred, i al nòrdic li costa més a escalfar-se. Poder agafar ara el son costa més del que abans estava acostumada. Dono mil voltes sense tenir a algú amb qui barallar-me.
Et trobo a faltar, de poder treure’t la manta… Ara si m’aixeco a mitja nit no podré trobar-te,i és més, respiraré fons per buscar restes de la teva fragància...
Anglarill, C.
No hay comentarios:
Publicar un comentario