Al segon crit que em fa la mare ja de desesperada, - Que només et queden vint minuts per arribar al institut! I li responc tranquil•la, -No passa res, si mai faig tard!

Despertar, aguditzar, estimular, llevar, aixecar, alçar, impulsar i propulsar, propulsar i impulsar, caminar...
Peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret.

Alço la mà esquerra a l’altura de les costelles i, ¡clic!, pampalluguen els llums de la cuina.
Peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre i peu dret.
M’inclino setanta-dos graus cap al terra i, ¡nyieec!, grinyola l’armari dels dolços. Penso, desitjo, en quan hi guipo, trio, agafo, obro, menjo, degusto i, ¡mm! xocolata.
Em decanto setanta-dos graus cap enrere i peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, [...]

Alço la mà més o menys a l’altura de les costelles i, ¡clic! Em veig reflectida. Si que sóc lletja quan acabo de despertar-me, m’acosto al mirall, em miro els grans, les lleganyes, i els cabells. ¿Hauré d’arreglar-ho no? Obro l’aixeta, aigua freda.
El raspall de dents, l’empasto al igual que la meva boca amb Vitaldent, escupo i glopejo, glopejo i escupo. Amb quatre gotetes em rento la cara perquè l’aigua encara està congelada. Em ‘pentino’, obtinc un resultat... passable.
Peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerre, peu dret, [...]

I amb quatre passes més arribo a la finestra, miro el carrer i després aixeco la mirada, penso: el cel està tapat, i els arbres no es que estiguin gaire quiets... fa tota la pinta de fer fred.
Peu esquerre, peu dret , peu esquerra, peu dret, peu esquerre, peu dret i peu esquerre[...]
Obro l’armari, miro, trio, em vesteixo. Mitjons fins dalt, pantalons amunt, bambes deslligades, primera capa, segona capa, tercera ca... ¿¡carinyo quantes capes penses posar-te?! tercera capa, - Mama fa fred avui no?- dic. – No ho sé, diria que si no?- em diu amb els ulls entreoberts. Al•lucino. Quarta capa. Bufanda, guants, barret i motxilla.

Faig la primera volta, la segona i la tercera a les claus i, ¡nyieec! S’obre la pesada porta del súper castell del carrer Sant Feliu al dissetè bloc, segon pis i primera porta.
Primer esglaó, segon esglaó, tercer esglaó, trenta segon esglaó, peu esquerra, peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerra, obro la porta de l’entrada, fa fred, és quasi de nit, i no hi ha ningú al carrer, a sobre arribo tard al institut...

I així cada dematí, arribant tard, que si peu dret o peu esquerre, alçar la mà, inclinar-me o decantar-me, mirar-me els grans o bé buscant una solució al meu aspecte immoral.